Magma | 2016

Matèria primera
Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani de Barcelona.
8 Nov 2017 - 1 Abr 2018.
Photo by Roberto Ruiz

Over the last ten years, Jordi Mitjà’s work (Figueres, 1970) has gradually evolved towards material, volume and sculpture. Although, from the beginning of his career as an artist, his practice has been defined by contextual forays of an ethnographic type where the appropriation of elements that belong to the place have always played a key role, we could say that these same processes of searching through the territory are precisely what have strengthened his condition as sculptor. His work is nourished by the vital contexts in which the artist operates, those that he has occupied temporarily as well as those that have surrounded him throughout his life. However, aware that his research is not framed within the field of ethnography but of visual arts, his methods of gathering the diverse materials involve a conceptual turn that aims the focus on a metaartistic desire: the critical revision of his own condition as an artist and as a result, of the genuine nature of the work of art. Ultimately, a vindication of the strength of what is ultralocal that finds in its peripheral belonging its main strategy of resistance. Magma –a specific project for Bòlit Contemporary Art Centre in Girona and created in 2016– exhibits fronton his way of understanding the connections between matter and territory. The title chosen by Mitjà includes an unavoidably telluric reference: that of the mass of molten rock that comprises the inside of Earth. Furthermore, from the symbolic evocation of this essential volume, the artist creates a whole series of formal derivations through the multiple materials found that, once discarded, having lost their original purpose, fantasise with a new presence and vali- dation within the flexible area of art; an area that is as essential or as unnecessary as the person consuming it decides. Close to the fantastic landscape of a volcanic area where the cooling of this magma –now lava– in the distant past created a myriad of haphazard and whimsical shapes, the proposal includes this idea of ancient times, of geological times but in this case, taken through its own material performativity; a process of recollection, intuitive experimentation and sculptural formalisation that becomes a true declaration of intentions. Art as a direct experience and therefore as a vital and contextual process. Once more and particularly sensitive to the idea of place, after passing through the artist’s workshop, the sculpture that creates Magma incorporated a second period of development: modifying and transfor- ming the space for the duration of the exhibition, adapting it as if it were a game of chess, to the physical characteristics of the exhibition room (in this case the regular forms of the La Rambla carpet). In turn, the presentation of Magma at the Fabra i Coats Contemporary Art Centre has involved a third expanded temporariness: its adaptation and mutation within Raw Material.

David Armengol

---

En los últimos diez años, el trabajo de Jordi Mitjà (Figueres, 1970) ha ido evolucionando progresivamente hacia el material, el volumen y la escultura. Si bien, desde sus inicios como artista, su práctica se ha definido mediante incursiones contextuales de corte etnográfico, donde la apropiación de elementos de pertenencia al lugar siempre han jugado un papel destacado, podemos decir que han sido precisamente esos mismos procesos de rastreo del territorio los que han potenciado su condición de escultor. Y es que su obra se nutre de aquellos contextos vitales en los que el artista opera, tanto aquellos que ocupa temporalmente como aquellos que le vienen dados biográficamente. No obstante, consciente de que sus investigaciones no se enmarcan dentro del ámbito de la etnografía sino del de las artes visuales, sus dinámicas de recolección de materiales diversos incorporan un giro conceptual que dirige su enfoque a una voluntad metaartística: la revisión crítica de su propia condición de artista y, en consecuencia, de la naturaleza genuina de la obra de arte; al fin y al cabo, una reivindicación de la potencia de lo ultralocal que encuentra en la pertenencia periférica su principal estrategia de resistencia. Magma –proyecto específico para Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona y realizado en el 2016– exhibe de manera frontal su modo de entender los vínculos entre materia y territorio. En primer lugar, el título escogido por Mitjà incorpora una lectura telúrica ineludible: la referencia a la masa de rocas fundidas que configura el interior de la Tierra. En segundo lugar, de la evocación simbólica de ese volumen esencial, el artista genera toda una serie de derivaciones formales a través de múltiples materiales encontrados que, una vez descartados, una vez perdida su función original, fantasean con una nueva presencia y validación dentro del ámbito flexible del arte; un ámbito tan imprescindible o tan innecesario como decida aquel que lo consume. Próxima al paisaje fantástico de una zona volcánica, donde el enfriamiento de ese magma –ahora lava– configuró en un pasado remoto un sinfín de formas azarosas y caprichosas, la propuesta incorpora esa idea de tiempo ancestral, de tiempo geológico pero ahora conducido a través de su propia performatividad matérica; un proceso de recolección, experimentación intuitiva y formalización escultórica que se convierte en una auténtica declaración de intenciones. El arte como experiencia directa, y por tanto como proceso vital y contextual. Y de nuevo especialmente sensible a la noción de lugar, el conjun- to escultórico que conforma Magma incorporó, tras su paso por el taller del artista, un segundo tiempo de desarrollo: el de modificar y transformar el espacio durante el tiempo de duración de la exposición, adaptándolo, además, como si de una partida de ajedrez se tratase, a las características físicas de la sala (en este caso las formas regulares de la moqueta de La Rambla). A su vez, la presentación de Magma en Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani conlleva, por tanto, una tercera temporalidad expandida: su adecuación y mutación dentro de Materia Prima.

David Armengol

---

En els darrers deu anys, el treball de Jordi Mitjà (Figueres, 1970) ha anat evolucionant progressivament cap al material, el volum i l’escultura. Si bé, des dels seus inicis com a artista, la seva pràctica s’ha definit mitjançant incursions contextuals de caràcter etnogràfic, on l’apropiació d’elements de pertinença al lloc sempre hi han tingut un paper destacat, podem dir que han estat precisament aquests mateixos processos de rastrejament del territori els que han potenciat la seva condició d’escultor. I és que la seva obra es nodreix d’aquells contextos vitals en què l’artista opera, tant aquells que ocupa temporalment com aquells que li venen donats biogràficament.
Tanmateix, conscient que les seves investigacions no s’emmarquen dins de l’àmbit de l’etnografia sinó del de les arts visuals, les seves dinàmiques de recollida de materials diversos incorporen un gir conceptual que adreça el seu enfocament a una voluntat metaartística: la revisió crítica de la seva mateixa condició d’artista i, en conseqüència, de la naturalesa genuïna de l’obra d’art; al cap i a la fi, una reivindicació de la potència d’allò ultralocal que troba en la pertinença perifèrica la seva principal estratègia de resistència. Magma –projecte específic per a Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona i realitzat el 2016– exhibeix de manera frontal la seva manera d’entendre els vincles entre matèria i territori. En primer lloc, el títol escollit per Mitjà incorpora una lectura tel·lúrica ineludible: la referència a la massa de roques foses que configura l’interior de la Terra. En segon lloc, de l’evocació simbòlica d’aquest volum essencial, l’artista en genera tota una sèrie de derivacions formals a través de múltiples materials trobats que, un cop descartats, un cop perduda la seva funció original, fantasiegen amb una nova presència i validació dins de l’àmbit flexible de l’art; un àmbit tan imprescindible o tan innecessari com decideixi aquell que el consumeix. Propera al paisatge fantàstic d’una zona volcànica, on el refredament d’aquest magma –ara lava– va configurar en un passat remot una infinitat de formes atzaroses i capricioses, la proposta incorpora aquesta idea de temps ancestral, de temps geològic però ara conduït a través de la seva mateixa performativitat matèrica; un procés de recollida, experimentació intuïtiva i formalització escultòrica que es converteix en una autèntica declaració d’intencions. L’art com a experiència directa, i per tant com a procés vital i contextual. De nou especialment sensible a la noció de lloc, el conjunt escultòric que conforma Magma va incorporar, després del seu pas pel taller de l’artista, un segon temps de desenvolupament: el de modificar i transformar l’espai durant el temps de durada de l’exposició, adaptant-lo, a més, com si es tractés d’una partida d’escacs, a les característiques físiques de la sala (en aquest cas les formes regulars de la moqueta de la Rambla). Al seu torn, la presentació de Magma a Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani comporta, per tant, una tercera temporalitat expandida: la seva adequació i mutació dins de Matèria Primera.

David Armengol