Els fòssils | 2019.
Instal·lació. Gres d'alta temperatura i escaiola. 7 elements.
·
Foc d'aquell foll. Centre Cultural La Mercè, Sala Pati. Girona

---
Foc d'aquell foll. Jordi Mitjà, 2019
---
El mes de setembre del 2018, vaig instal·lar-me en un pis del Bòlit, el Centre d'Art Contemporani de Girona. De dilluns a divendres anava a l'aula de ceràmica del Centre Cultural de la Mercè i treballava una mitjana de set hores, per dur a terme un projecte on proposava entendre i capgirar alguns límits de l'ofici de ceramista. Per aquesta empresa vaig comptar amb l'ajut inestimable de la professora d'aquesta especialitat a l'escola, la Providència Casals.

Un cop dins del taller, algunes idees prèvies van anar agafant força i vaig poder obrir diferents fronts o línies de treball "dislèxiques". La primera, de molt troncal en el projecte, va consistir a replicar fragments d'embalatges varis de poliestirè expandit (EPS). Un cop trossejats, emmotllàvem els fragments per extreure'n copies de porcellana. El poliestirè, aquest material tan peculiar i "indestructible" esdevenia una altra cosa, un cop la porcellana sortia del forn. El resultat són un conjunt de fragments amb particularitats que no es corresponen al material inicial.

Una segona línia de treball, va consistir precisament a generar una amalgama amb diferents tipus de gres refractari, per tal de fusionar o "fossilitzar" diferents fragments o descarts, recollits directament del contenidor del taller. El resultat és interessant, la barreja de les terres i l'aparença absolutament mineral obre múltiples possibilitats de cara a nous treballs: els fòssils.

En aquell mateix contenidor vaig trobar alguns motlles de mans fets d'escaiola. Eren mans d'alguns nens i nenes que fan tallers a l'aula. Aquests motlles varen propiciar una tercera línia d'investigació, amb les mans he generat diferents escultures, fent una mena d'apilonaments i agredint-les. Aquests exercicis els vaig dur a terme en els espais de dubte, és a dir, mentre pensava noves possibilitats i s'assecaven d'altres treballs. La ceràmica vol molt de temps i la beca dura només un mes.

La darrera línia de treball, ha consistit a fondre fil de coure damunt d'unes plaques de gres refractari blanc. Aquesta recerca ha obert un seguit de possibilitats que encara no s'han pogut concloure i és hereva d'uns dibuixos que vaig fer amb filferro roent sobre paper, el 2016 a Lladó.

Els darrers dies de la residència, amb la desimboltura d'haver treballat intensament, vaig produir algunes obres amb gres refractari de diferents colors que funcionen com una mena de síntesi o d'assajos lliures. El resultat són uns dibuixos tridimensionals o una mena d'escultures lliures, que en certa forma, tanquen el que vaig començar, amb els dibuixos dels tres primers dies d'aquest projecte, quan encara tenia tots els dubtes. Uns esbossos per trencar el gel, fets amb fang líquid sobre uns papers que vaig trobar al magatzem de l’aula.

D'aquesta estada a Girona n'han sortit aproximadament un centenar d'obres, entre dibuixos i escultures. D'aquest embalum n'he fet una petita selecció que mostro expressament en aquest racó de l'escola on no s'hi ha exposat mai res.
---